2011-02-16
La puerta a la desesperación
2011-02-09
Kaximioren arrosa
Kaximiro bizikletaz kaletik zihoanean, Ernestinak ikusi eta agurtu zuen. Baina Kaximiro ez zen konturatu. Kaximiro zerbait nabaritu zuen baina ez zion kasorik egin eta aurrera arraitu zuen. Ernestinak, kaximirok kasorik egin ez zionez, haserretu egin zen.Eta,hasi ze pentsatzen:"Zertarako agurtu, gero itsu horrek kasurik ez egiteko?" Hurrego egunean, beti bezala, kaximiro buelta bat ematera joan zen eta Ernestinarekin topo egin zuen:
- ¡Egun on Ernestin!- Ernestinak ez dio kasorik egiten eta alde egiten eta alde egiten du. Gauean kaximirok arosa bat hartu eta beraren etxera joan zen. Atean utzi zion arrosa mesu batekin, maitagarria ezta?
Hurrengo egunean, kasimiro Ernestinarekin topo egin zuen eta Ernestinak musu bat eman zion.
Maitasuna maitagarria da, ezta?
2011-02-03
¡Feliz cumpleaños Maren!
¿Yo pirata?
Tenía ante mi el mapa de la isla. Sólo me preocupaba una cosa: ese maldito dragon que la rodeaba y que, según decían, se tragaba a todo aquél que intentara acercarse a ella...
Si quería recuperar el tesoro tendría que desacerme del dragón. No se me ocurrio nada hasta que... ¡Aja! tengo una idea: voy a crear un dragon de mentira y me montare sobre el, asi el dragon no pensara en atacar. Despues de largos dias construjendo aquel magnifico dragon, lo termine. Prepare la maleta, el dragon y me fui a dormir. Al dia siguiente madrugue mucho porque preferia que el dragon estuviera medio dormido mas que hambriento. Y...¡en marcha! ya estaba por los aires y, por supuesto, aparecio el dragon pero me hizo nada, me dejo pasar y cuando estaba a punto de aterrizar aparecio y por poco me estralle contra el. En cuanto aterrice, cogi mis cosas y me adentre en el bosque. Despues de horas caminando encontre una cueva, me adentre y...¡EL TESORO! Lo emvolvi con un papel para que no brillara y lo cubri con hojas para disimularlo. Un pirata, ¿yo? No,no lo creo aun que, le he cogido gusto a la busqueda de tesoros.
2011-01-26
Gizon misteriotsua
Galdu egin gara. Ez dugu hiria ezagutzen eta galdu egin gara. Berandu egin zaigu lagunaren etxean eta autobusak alde egin du. Zer egin?
Bi aldiz pentsatu gabe, denda batera sartu eta galdezka hasi ginen:
-Barkatu, norbaitek badaki hurrengo autobusa noiz etorriko ote den?
- Bai noski, hurrengo eguean. Baina nahibaduzue, eramango zaituztet nire autoan- erantzun zigun gizontxo batek eta guk noski baietz esan genion.
-Non bizi zarete?- galdetu zigun autoan sartu bezain pronto- Gu Irunen bizi gara!- erantzun genion biak batera- Bai? unionekoak zarete, ezta?
- Ez, gu txui urdinekoak gara- esan diogu- Ondo da, goazen Irunera- Iritsi gara!!- esan du gizonak- Mila esker, aio!- agurtu eta ziztu bizian joan zen. Eta biok galdetu ginen berdina, zein izango zen gizontxo hori?
2011-01-20
Un día inolvidable
Hacía calor. Salí de casa y subí a lo alto de la montaña. La noche era muy oscura.
De pronto, una pequeña luz surcó fugazmente el espacio, y luego otra y muchas más.
Parecían fuegos artificiales...! Pero eran cometas !
Me parecío ver que se cayó una estrella cerca de donde me encontra-
ba, asi que me acerqúe para averiguarlo.
De repente, me encontré una estrellita. Con mucho cuidado tendí la
mano para coger la estrella y me alce al cielo por lo tanto, en un
abrir y cerrar de ojos estaba volando. Toda la ciudad estaba iluminada
de luces ¡Esta maravillada!
Luego me dejó apoyada justo donde estaba, en lo alto de la montaña.
Y de repente empezó a hablar:
- Sé que te ha gustado, pero ¡debo regrear! ¡Adios!
- Adios- y con lagrimas en la cara me espedí.
2010-12-22
Hola, Aita y Ama!!!
Como ya esta llegando la naviad de 2010-2011 quiero felicitaros como es debido:
Todas las navidades son diferentes, pero siempre queda el recuedo
de todas ellas. La navidad es una escusa para reunir a la familia
en un tiempo de felizidad y donde la maldad encuentra un sitio
junto a la paz. ¡¡Felizes fiestas!!
Con cariño, Laura
2010-12-21
Lurra
2010-12-09
Xabier Lete
Xabier joan den larunbatean hil zen eta oraitse argituko dizuet zein den Xabier hori:
Xabier Lete poeta, idazlea eta abezlaria zen. Oiartzunen jaio zen 1944ko apirilaren 5ean.
1964an asi zen poesia idazten eta 1968an argitaratu zuen lehen poemategia.
1965ean, Ez Dok Amairu proiektuaren parte, hor asi zen abeslari gisa.
Eta bukatzeko video bat erakutziko dizuet, espero dut zuen gustokoa izatea:
2010-12-02
Una broma pesada
Aquella noche estaba desesperada. No podía creer lo que sus ojos veían. Todo cuanto hacía salia volando del papel. Dibuje todo, todo hasta que me harte. Dibuje un lugar mágico con diferentes, animales, plantas todo cuanto me pasaba por la cabeza. De repente, se fue la luz. Yo me asuste y me arrincone en una pared, !Si! El interruptor de la luz! Encendí la luz y vi a mi hermano con un hilo haciendo diferentes formas:
- ¡Ya te vale, a la cama!
- No - protesto - No, quiero ir a la cama!
- Ven conmigo. Se fue a la cama y le leí un cuento. Acabo durmiéndose y, por fin, a las tantas de la noche me dormí yo.
2010-11-17
ETXE SORGINDUTA
Ezin nuen sinetsi ikusten ari nintzena. Etxe hartako leiho batetik makina bat liburu irten ari ziren.Sorginkeria ote? Beste trikimailu bat liburu gehiago saltzeko? Etxeko jabea burutik eginda zegoela?... Jakiminaren jakinminez, hurbilddu nintzenAtean jo nuen,baina inork ireki zidan. Ni oso ausarta nintzelako atea ireki eta sartu nintzen. Ara! Ze etxe zaharra esan nion buruari. Bai,bai horrela zen hauts betetako etxea. Eskailera batzuetatik iritsi nintzen logeletara. Lehenenengo logelan ez zegoen ezer, baina poliki poliki aztertuz kutsa bat aurkitu nuen, kutsa ireki eta diru pila bat zegoen barruan.Boltxikoak diruz bete eta logela hartatik joan nintzen. Bigarren logelako atea oso txikia zen eta lau hanketan pasa nintzen, hara! ze logela txikia. Ikusi nuenean ohea esan nion nire buruari: - Emen bizi dena nahiko txikia izango da- gero ohera urbildu nintzenean rubi bat ikusi nuen eta patrikara eraman nuen. Ateratzean(berriz ere lau hanketan) atea itxi zen bakarrik. Hirugarren logelan dena hanka buruz zegoen, makina! ikusi bezain laister entxufea kendu eta dena dena gelditu zen. Etxe hartatik joan eta etxera bueltatu nintzen: "ETTXEAN INON BEZAIN HOBE"
2010-10-07
Mi lápiz y yo
En el estuche se encontraban una multitud de rotuladores,bolígrafos y otros objetos diversos. Perdido entre todos ellos se hallaba un viejo, pequeño y gastado lápiz.
Ese lápiz era muy especial para mi, siempre me había dado buena suerte. Era el mas preciado para mi.
Un día nos dijo la profesora:
-Examen sorpresa!
Todo el mundo se quedó sorprendido."Ahora, precisamente ahora" murmuraban mis compañeros.
Pero yo sabía que no tenía de qué preocuparme, mi lápiz y yo formabamos un gran equipo. Rebusqué en mi estuche, pero no encontraba mi preciado lápiz. Desesperada cogí prestado un lápiz nuevo y fantástico. En cuanto terminé entregue el examen y fui a casa con la escusa de que me encontraba con un terrible dolor de cabeza. Llegué a casa y me puse a llorar como una magdalena. No encontraba mi preciado lápiz. De repente oí unas voces:
- Tranquila, estoy aquí!
- Pero, pero, quién eres tú?
- Soy tu lápiz, lo qué pasa es que si me usas siempre, me gastaré, y no podrás escribir más.- me dijo el lápiz- Podemos llegar a un acuerdo- le dije- bueno, esta bien
2010-09-24
Gutuna
Irunen,2010eko irailaren 17an
Kaixo, lagun maitea:
Badakit zaila, oso zaila, egingo zaizula gutun hau irakurtzea. Orain dela gutxi etxez aldatu nuen eta beste eskola batean hasi nintzen.Gure adiskidetasunak asko iraundu du,baina agur esateko momentua eldu da.
Badakit zure malkoak masaietatik bidaiatzen ari direla, baina ez kezkatu segurazki elkar ikusiko dugu. Gogoratzen zara txikitan haserretu egiten ginela eta gero berriz lagunak egiten ginela, ba berdina da.
Distantziak ez du inporta, gure adiskidetasuna oso indartsua da, ez utzi ihes egiten. Zer moduz ari zara eskolan ikasten?Ni nahiko ondo, baina zure falta sumatzen dut.Espero dut zu bezain lagun ona aurkitzea.
Elkar ikusi arte,
Laura
2010-09-12
Fondo berria!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

